Zeru Urdina

Al maig de 2003 el grup Moare Danza va partir d'Euskal Herria cap a Mongòlia a través de la Ruta de la Seda, amb l'objectiu d'aconseguir un intercanvi cultural amb les gents que des de Turquia s'anessin trobant. Per això van utilitzar el llenguatge que millor coneixien, el teatre i la dansa, creant l'espectacle Zeru Urdina ("Cel blau"), que seria la seva eina d'intercanvi. Van carregar el seu equipatge a "l'Aurelio", un 4x4 que la Diputació Foral d'Àlaba els havia cedit, i que al seu torn, ells donarían a la Federació de Dones de Mongòlia, i van viatjar durant quatre mesos per terres asiàtiques.

Serà la tarda dels solstici del 2003 que Garbiñe, Idoia, Juan i Mako estrenen Zeru Urdina a Bukhara, el cor de la Ruta de la Seda. A partir d'aquest instant, van oferir Zeru Urdina en desenes de places i carrers de pobles, a presons, a deserts i a estepes. Van trobar gent amable que sense demanar gens a canvi els van oferir la seva amistat, un te calent, una mica de menjar, i els va obrir les portes de les seves cases. Van rebre bells regals com els seus somriures, la lluentor de les seves mirades, flors, aplaudiments, petons a la mà, abraçades sinceres… El viatge fou un veritable intercanvi d'emocions i expressions.

I el fruit de tot això és aquest llibre: "Zeru Urdina /Euskal Herritik Mongoliara Zetaren bidean zehar. De Euskal Herria a Mongolia a través de la ruta de la seda" (Ed. Moare Danza, 2006), una bona eina per compartir aquesta experiència, i que a més va acompanyat d'un dvd que inclou un ventall d'imatges plenes de bellesa i d'art.

El corazon perdido de Asia

"El corazon perdido de Asia" (Ed. Peninsula, 1998) és el relat del viatge de Colin Thubron pel cor d'Àsia Central a la primavera i l'estiu de l'any 1992, poc més d'un any després de la independència d'aquestes repúbliques respecte al poder centralitzat de Moscou i de la caiguda de la Unió Soviètica, recorrent uns 100.000 km per les noves repúbliques de l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Kazakhstan, el Turkmenistan i el Kirguizistan.

Thubron, un meravellòs narrador, descriu tot aquest horitzó en un estil càlid i personal, fins i tot poètic en ocasions, que il·lumina les seves reflexions amb proximitat i respecte a la realitat que ens va descobrint. Pel seu relat desfilen els habitants d'aquestes desconegudes terres amb senzillesa i complicitat.

Les routes de la soie

La seda tornassolada i màgica, la que vesteix els grans d'aquest món des de la més alta Antiguitat, ha sabut seduir totes les cultures. Des dels emperadors de la Xina fins als grans modistes, aquest teixit excepcional ha conquerit el planeta sencer. Aquesta obra conta la història d'un fabulós periple que neix en els confins de la Xina i del Japó i travessa els deserts d'Àsia central i les més altes muntanyes del món, per acabar creuant els límits de l'Orient i de l'Occident.

"Les routes de la Soie" de Philippe Lamarque (Ed. Romain Pages, 2004) és un meravellòs recull d'imatges i fotos antigues arxivades per la Société des missions étrangères de Paris, sobre les tècniques de fabricació de la seda, el mite immemorial del cavall (vinculat al seu transport) o els relats de viatgers.

Oasis Prohibidos

Al gener de 1.935, la fotògrafa i periodista suïssa Ella Maillart va sortir de Beijing en direcció el centre d'Àsia, acompanyat del corresponsal del "Times" Peter Fleming. El seu objectiu era travessar la Xina, d'est a oest, fins arribar als oasi prohibits de Sianking, i passar d'allí al Caixmir, en l'altre vessant del món, per les serralades del Pamir i del Karakorum.Un viatge arriscat per l'orografia i per la situació política de la zona, assolada per una guerra civil i la presència de lladres.

"Oasis prohibidos" (Ed. Peninsula, 1999) és sens dubte un dels relats escrits més fascinants i ens fa gaudir d'instants de gran bellesa:

"Quan cau la nit, la muntanya es guarneix amb mil llums. Els indígenes, després d'haver ascendit tres o quatre hores per sobre del llogaret, han encès en totes les arestes rocoses, centenars de fanals d'oli. L'efecte és fascinant, sota el cel, on brillen els astres amb gèlid fulgor, totes aquestes llums vermelloses tenen una mica d'infernal, enfilades en les negres parets del nostre circ tancat, al lluny, pel pàl·lid i irreal Rakaposhi."

Central Asia Travel Guide

Aquesta és una nova actualització, de l'any 2007, d'una guia Lonely Planet.

Bàsica pel viatger independent per Àsia Central. Conté informació actualitzada (tanmateix, cal tenir present que els canvis a Àsia Central són ràpids i inesperats) de transports, alllotjaments i llocs a visitar del Kirguizistan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, el Kazakhstan, l'Afganistan i la provincia autonoma xinesa del Xinjiang.

Idriss, la noia del fil de seda

"Idriss, la noia del fil de seda" (Ed. Cruïlla, Col·lecció "El vaixell de vapor". 1991) de l'escriptora Hermínia Mas, va ser finalista del premi Vaixell de Vapor (narrativa infantil i juvenil) de 1990. Es tracta d'una història d'amor situada a la ruta de la seda amb el rerefons de les belles ciutats de Samarkanda i Bukhara, i inspirada en llegendes de l'Uzbekistan.

Hermínia Mas, viatgera curiosa i vocacional es va començar a interessar pel món oriental i els costums de la gent d’aquelles terres durant un viatge que va fer a l’Uzbekistan i al Kazakhstan.

Van ser els nòmades kazakhs, poetes i músics, i els vells uzbeks, els qui van explicar en rus a l’autora, de viva veu, algunes de les seves llegendes com les del minaret de Kalian que el lector trobarà en aquesta novel·la. Escrita a la manera de les mil i una nits, trasllueix també la rica cultura de les ciutats de la Ruta de la Seda i reivindica de manera subtil la igualtat de gènere on no n’hi ha.

La Ruta de la Seda

"La ruta de la Seda" (Ed. Ediciones Salamandra, 2004) de Colin Falconer , és un relat situat a mitjans del s. XIII i que ens porta per la ruta que uneix Jerusalem amb Mongòlia de la mà d'un frare dominic, Guillermo, i un cavaller templari, Josseran, missatgers d'un escrit del Papa de Roma per el Gran Khan. Un escrit que te per objectiu establir una aliança entre els regnes croats d'Europa i el regne mongol d'Àsia per enfrontar-se als sarraïns, els seus enemics comuns.

En el camí hauran d'enfrontar-se a tota mena de perills i aventures mentre descobrixen un món la riquesa del qual, tant material com espiritual, els fascina i desconcerta alhora. Així, el descobriment de les cultures llunyanes d'Àsia i el contacte amb una bella princesa tártara, Jutelún, commouran al templari fins al punt de qüestionar-se la supremacia de les seves pròpies creences.

Amb la finalitat de documentar-se sobre el tema d'aquesta novel·la, l'autor —conegut de milers de lectors per l'èxit de Harem— va recórrer personalment la Ruta de la Seda fins a arribar a la Xina. Combinant el relat d'aventures amb una apassionant història d'amor i suspens, aquest llibre ens acosta de forma amena i instructiva a la rica diversitat de religions i cultures orientals. En resum, un descobriment de l'existència d'altres cultures i una reflexió sobre les pròpies creences i la tolerància. Interessant, força ben documentat i entretingut...

Traditional Textiles of Central Asia

Aquest llibre proporciona un recull espectacularment il·lustrat de les tradicions tèxtils d'Àsia Central. Més de 200 imatges plenes de colors mostren les sedes opulentes i velluts, els brodats exquisits, els feltres magnífics i les teles de llana produïdes per tota l'àrea. Una tasca realitzada tant als tallers de les ciutats de la Ruta de Seda, com a les cases dels pobles en els oasi més petits o a les iurtes dels nòmades amb als seus telers a l'aire lliure.

Janet Harvey descriu els motius decoratius, els materials, tints i telers; els tipus d'objecte i les seves variacions regionals i tribals diverses; la roba i els vestits; i els brodats pròdigs i adorns. "Traditional Textiles of Central Asia" (Ed. Thames & Hudson, 1997) és una font valuosa d'informació per a dissenyadors i estudiants, col·leccionistes i viatgers, i especialment, pels amants de la bellesa.

Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda, que va unir la Roma imperial amb la llunyana Xina, va ser durant segles la major via de comunicació del planeta. A través d'ella viatjaven precioses càrregues de seda, or i ivori, així com noves idees revolucionàries. Les ciutats-oasi florien entorn de pròspers centres budistes d'art i cultura. Amb el temps va començar la decadència. Cada cop menys caravanes de camells travessaven aquestes terres, els mercaders es van anar i finalment les ciutats es van esvair entre els deserts de sorra. Però les llegendes sobre ciutats perdudes plenes de tresors i guardades per dimonis no van deixar de créixer. Durant els primers anys del segle passat, exploradors estrangers van començar a interessar-se per aquestes llegendes, i van iniciar una ambiciosa carrera a la recerca dels valuosos tresors artístics de la Ruta de la Seda. Grans frescos, escultures i preuats manuscrits van ser extrets literalment a tones, i encara avui es troben diseminats per museus del món occidental.

"Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda" (Ed. Laertes, 1997) de Peter Hopkirk, és la narració d'aquestes campanyes arqueològiques i de l'expoli estranger als tresors de la Xina per aquella generació d'aventurers, espies, lladres o arqueòlegs de principis del segle XX.

Un llibre sempre recomanable que, a més, és una descripció detallada i interessant d'una part de la història de la Ruta de la Seda, ja que ens acosta no només a les investigacions arqueològiques d'Àsia Central, sino també, a l'art de Gandhara, al Sutra del Diamant, a l'expansió del budisme, als costums del poble uigur, a la comunitat maniquea o a la lluita política i econòmica ("Great Game") entre els imperis anglès i rus.

Le voyage en Asie centrale et au Tibet

Samarkanda, Bukhara, Khiva... Kashgar, Dunhuang, Lhasa... la Ruta de la seda, les muntanyes Celestials, el desert del Gobi, el desert del Taklamakan, les serralades de l'Himàlaia...

Les ciutats fabuloses i llegendaries, els paisatges llunyans del cor d'Àsia són "d'un altre món", aquell que van travessar i on van viure els viatgers vinguts d'Occident, com l'enviat del Papa de Roma a la cort dels mongols o els espies del Gran Joc o els arqueòlegs lladres de biblioteques i ciutats desaparegudes del començament del segle XX. A través de la història, van tenir en comú la voluntat de descobrir els secrets de l'Àsia central o del Tibet, malgrat els formidables obstacles que els van oposar la naturalesa i els homes.

Aquest llibre "Le voyage en Asie centrale et au Tibet. Anthologie des voyageurs occidentaux du Moyen Age à la première moitié du XXème" (Ed. R. Laffont, 1992) de Michel Jan, un reconegut sinòleg, és una interessant aproximació cièntifica i "clàssica" per a conèixer els viatgers i aventurers d'aquesta ruta.

Noticias de Tartaria

"...Més enllà les aigües es dividien en dues corrents, vam entrar en una llarga vall flanquejada de pujols rocosos enterament despullats, en el seu extrem dominava un pic nevat; en el centre, un curs d'aigua dessecat havia cavat un llit capritxós. Aviat vam trobar una petita font. Anàvem des de feia nou hores i estàvem molt amatents a acampar, però els turkmans - probablement perquè no havia allí gairebé gens que menjar per als camells - van insistir en seguir. Afirmaven que més lluny, en la vall, hi hauria aigua en abundància. S'equivocaven. El llit s'ampliava però seguia sent eixut. Un miratge a la llunyania ens va equivocar. Finalment es van percebre rastres d'un campament on s'havien cavat forats per treure aigua, però eren secs també. La nostra marxa es continuava sense respir. Les hores van passar lentament..."

En els anys 30 Peter Fleming era el corresponsal del "Times" a Beijing. A l'any 1936, amb la seva companya Ella Maillart inicien un llarg viatge de vuit mesos i de gairebé sis mil quilòmetres per terra, des de Beijing fins al Caixmir, travessant Xinjiang, o la Tartaria com era anomenada en aquella època pels europeus; una regió en flames durant aquells anys.

Mogut pel plaer de viatjar i per un anhel de coneixement d'un món prohibit als viatgers occidentals, Fleming ens oferix un relat polit i suggestiu , prestant molta més atenció als detalls, atent més a les persones que als paisatges, i interessat per la situació política. En resum, "Noticias de Tartaria" (Ed. Peninsula, 1999) és una lectura molt recomenable.

Des del llac del Cel

Vikram Seth (Calcuta, 1952) va estudiar política, economia i filosofia a Oxford (Gran Bretanya). A la Universitat de Stanford, Califòrnia (EUA) va treballar en una tesi sobre la demografia de la Xina rural. Aquests estudis el van dur, gràcies a una beca, a viure durant dos anys en aquest país asiàtic. Un cop a la Xina va estudiar poesia xinesa clàssica i altres llengües a la Universitat de Nanjing.

Després de viure durant molts anys a Londres, actualment la seva vida transcorre entre Salisbury (Gran Bretanya) i Delhi (l'Índia), a prop dels seus pares i on té la seva biblioteca i arxiu personal. Seth és un home amb un ampli ventall de coneixements gràcies als quals ha conreat gèneres diversos: poesia, novel·la, literatura de viatges i narrativa infantil. També ha escrit llibrets per a òpera i ha fet de traductor, biògraf i memorialista.

Està considerat un dels artífexs del boom de la literatura angloíndia. El seu primer llibre, "The Golden Gate", és un híbrid, una novel·la en vers. Ha publicat set volums de poesia, entre els quals destaquen "The Humble Administrator's Garden" i "All You Who Sleep Tonight". La seva primera novel·la, "Un buen partido" (Ed. Anagrama), va aconseguir un gran èxit internacional de lectors i crítica, cosa que el va situar com un dels autors més importants de l'últim terç del segle XX. Els seus darrers llibres són la novel·la "Una música constant" (Ed. Anagrama /Empúries) i el seu llibre de memòries "Dues vides" (Ed. Anagrama /Empúries).

"... Turfan: El juliol en el desert. Les mosques s'han ficat a l'autobús i el seu zumzeig fa més insuportable la sensació de xafogor. Travessem primer la ciutat..." Així comenca el llibre de Vikram Seth "Des del llac del cel" (Ed, Proa, 1999).

Després de passar dos anys a la Xina, l’estiu de 1981, Vikram Seth va fer el camí de retorn a Nova Delhi a través del Tibet i el Nepal. El seu pla era travessar la regió del Xinjiang, visitar el llegendari llac del Cel, entrar al Tibet i arribar fins a la ciutat de Lhasa; després continuaria el viatge fins a Katmandú. El problema era que viatjava fent autostop i que no estava segur de poder evitar els severs controls fronterers. El relat d’aquest itinerari apassionant, ple de sorpreses i anècdotes i escrit amb un agut sentit del detall, va rebre l’any 1983 el prestigiós premi Thomas Cook de literatura de viatges.

L'escriptura de Vikram Seth és especial, a més de fer interessant la seva lectura, o ser plena d'un ritme poètic, el que la caracteritza és, sobretot, la gran informació que conté. La seva prosa, sigui ficció o no, amaga al darrere una ingent informació històrica, geogràfica, sociològica, política i social. Això fa la seva narrativa educativa, gairebé didàctica, sense proposar-s'ho. Llegir "Des del llac del cel" és absolutament recomenable.

Kazakhstan, Nomadic Routes from Caspian to Altai

Kazakhstan és un país més gran que tota Europa Occidental, la seva enorme extensió abasta la Gran Estepa, que fou conquerida per les forces de Genghis Khan, el gran cap mongol; abasta les alçàries de les muntanyes nevades del Tian Shan al sud, que van ser creuades per les caravanes de mercaderies de la Ruta de la Seda; abasta els llacs d'exquisida bellesa i les valls de les muntanyes Altai al nordest, i abasta ,a l'oest llunyà, l'àrida costa arqueològicament rica del Mar Caspi.

Amb la independència i el descobriment del petroli aquest país ha sofert una enorme transformació: Una nova capital administrativa, l'incipient turisme, més gran presència internacional, i un rol destacat a l'Àsia Central. Ara, aquesta terra d'interessant història, dona la benvinguda a la gent i obra la seva cultura compartint les seves meravelles amb un món curiós.

Aquest llibre,"Kazakhstan, Nomadic Routes from Caspian to Altai" (Ed. Odyssey, 2007) de Dagmar Schreiber ha estat recomenat per Folke von Knobloch, en aquests dies viatjant per la Karakorum Highway desprès de creuar l'Àsia Central, que ens proposa la seva lectura a partir de la pròpia experiència.

La vida en la Ruta de la Seda

Si volem endinsar-nos en aspectes més profunds de la vida dels habitants de la Ruta de la Seda aquesta obra de l'editorial Paidos (2000) és força complerta.

Susan Withfield, directora de l'International Dunhuang Project de la Biblioteca Britànica, ens ofereix una visió global de la vida en la Ruta de la Seda a partir de la recreació de les vivències de deu personatges que van viatjar per aquesta ruta: un mercader, un soldat, un genet, una princesa, un monjo, un cortesana, una monja, una vídua, un oficial i un artista. Cadascun d'ells va viure en èpoques distintes al llarg de 250 anys, entre els segles VIII i X dC.

Una mirada a la història i a l'intercanvi de mercaderies, llengües, cultures i religions.

Voyage au Pamir

Aquesta obra de l'Ed. Flammarion (1998), impregnada de la millor literatura viatgera, és el relat de la segona estada de l'escriptor Jacques Gourguechon en les muntanyes del Pamir, convidat per una fundació dedicada a la promoció de la música tadjik.

El seu viatge ens transporta, amb una anàlisi crítica del present, per una banda, a descobrir els sentiments, les emocions i els costums dels pobles que habiten el nou Tadjikistan, que, en el moment del seu relat, tot just acabava de finalitzar la seva darrera guerra cívil, i per l'altra, a descobrir la vida d'una regió, l'Àsia Central, pràcticament desconeguda, trastornada per l'esfondrament de l'URSS.

Viaje al silencio. Por los caminos de Asia Central

Aquest és un llibre del periodista Francisco López-Seivane publicat a Alianza Editorial el 2004. L'autor visità el Turkmenistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i el Kazakhstan, i amb les seves paraules ens presenta el seu diari de viatge per aquestes contrades, acostant-nos a les històries del passat i a les expectatives del futur dels països nascuts de la desfeta de l'imperi soviètic.

És interessant conèixer la seva visió sobre la realitat sociopolítica, les situacions heretades de la burocràcia estatal, els problemes de les diferents ètnies repartides en un nou mapa sense gaire respecte al passat llunyà, la resituació dels liders espirituals i polítics als nous esdeveniments o l'emergència d'una nova Ruta de la Seda en clau turística.

Malgrat el seu interés, personalment, penso que aquest llibre peca de cert "eurocentrisme" com es fa present en les continues queixes per les instal.lacions turístiques o les dificultats idiomàtiques. Tanmateix, és una visió personal d'unes terres fascinants plenes de cultura i bellesa.

China para hipocondríacos

José Ovejero va emprendre a principis dels anys noranta un itinerari personal per la Xina, començant per la Universitat de Nanjing, on va estudiar xinès, per a continuació fer una ruta pel sud-oest del país a la recerca de nous descobriments i d'indrets no gaire turístics.

"China para hipocondríacos" (Edicions B, 1998) és un entretingut relat tal com podem gaudir llegint algun extracte de l'obra.

El meu Iran

Anna Maria Briongos, bona coneixedora d'Iran, decideix a la primavera de l'any 2001 instal·lar-se durant un temps a la botiga de catifes del basar d'Esfahan per a viure de prop el dia a dia d'un país que bull lentament, que s'encamina cap a un futur sense perdre l'essència de les seves tradicions. (Editorial Brau, 2007).

Podeu conèixer molt més de les seves obres i de la seva activitat al seu web "Pasión viajera".