Central Asia Travel Guide

Aquesta és una nova actualització, de l'any 2007, d'una guia Lonely Planet.

Bàsica pel viatger independent per Àsia Central. Conté informació actualitzada (tanmateix, cal tenir present que els canvis a Àsia Central són ràpids i inesperats) de transports, alllotjaments i llocs a visitar del Kirguizistan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, el Kazakhstan, l'Afganistan i la provincia autonoma xinesa del Xinjiang.

Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda, que va unir la Roma imperial amb la llunyana Xina, va ser durant segles la major via de comunicació del planeta. A través d'ella viatjaven precioses càrregues de seda, or i ivori, així com noves idees revolucionàries. Les ciutats-oasi florien entorn de pròspers centres budistes d'art i cultura. Amb el temps va començar la decadència. Cada cop menys caravanes de camells travessaven aquestes terres, els mercaders es van anar i finalment les ciutats es van esvair entre els deserts de sorra. Però les llegendes sobre ciutats perdudes plenes de tresors i guardades per dimonis no van deixar de créixer. Durant els primers anys del segle passat, exploradors estrangers van començar a interessar-se per aquestes llegendes, i van iniciar una ambiciosa carrera a la recerca dels valuosos tresors artístics de la Ruta de la Seda. Grans frescos, escultures i preuats manuscrits van ser extrets literalment a tones, i encara avui es troben diseminats per museus del món occidental.

"Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda" (Ed. Laertes, 1997) de Peter Hopkirk, és la narració d'aquestes campanyes arqueològiques i de l'expoli estranger als tresors de la Xina per aquella generació d'aventurers, espies, lladres o arqueòlegs de principis del segle XX.

Un llibre sempre recomanable que, a més, és una descripció detallada i interessant d'una part de la història de la Ruta de la Seda, ja que ens acosta no només a les investigacions arqueològiques d'Àsia Central, sino també, a l'art de Gandhara, al Sutra del Diamant, a l'expansió del budisme, als costums del poble uigur, a la comunitat maniquea o a la lluita política i econòmica ("Great Game") entre els imperis anglès i rus.

Noticias de Tartaria

"...Més enllà les aigües es dividien en dues corrents, vam entrar en una llarga vall flanquejada de pujols rocosos enterament despullats, en el seu extrem dominava un pic nevat; en el centre, un curs d'aigua dessecat havia cavat un llit capritxós. Aviat vam trobar una petita font. Anàvem des de feia nou hores i estàvem molt amatents a acampar, però els turkmans - probablement perquè no havia allí gairebé gens que menjar per als camells - van insistir en seguir. Afirmaven que més lluny, en la vall, hi hauria aigua en abundància. S'equivocaven. El llit s'ampliava però seguia sent eixut. Un miratge a la llunyania ens va equivocar. Finalment es van percebre rastres d'un campament on s'havien cavat forats per treure aigua, però eren secs també. La nostra marxa es continuava sense respir. Les hores van passar lentament..."

En els anys 30 Peter Fleming era el corresponsal del "Times" a Beijing. A l'any 1936, amb la seva companya Ella Maillart inicien un llarg viatge de vuit mesos i de gairebé sis mil quilòmetres per terra, des de Beijing fins al Caixmir, travessant Xinjiang, o la Tartaria com era anomenada en aquella època pels europeus; una regió en flames durant aquells anys.

Mogut pel plaer de viatjar i per un anhel de coneixement d'un món prohibit als viatgers occidentals, Fleming ens oferix un relat polit i suggestiu , prestant molta més atenció als detalls, atent més a les persones que als paisatges, i interessat per la situació política. En resum, "Noticias de Tartaria" (Ed. Peninsula, 1999) és una lectura molt recomenable.

Des del llac del Cel

Vikram Seth (Calcuta, 1952) va estudiar política, economia i filosofia a Oxford (Gran Bretanya). A la Universitat de Stanford, Califòrnia (EUA) va treballar en una tesi sobre la demografia de la Xina rural. Aquests estudis el van dur, gràcies a una beca, a viure durant dos anys en aquest país asiàtic. Un cop a la Xina va estudiar poesia xinesa clàssica i altres llengües a la Universitat de Nanjing.

Després de viure durant molts anys a Londres, actualment la seva vida transcorre entre Salisbury (Gran Bretanya) i Delhi (l'Índia), a prop dels seus pares i on té la seva biblioteca i arxiu personal. Seth és un home amb un ampli ventall de coneixements gràcies als quals ha conreat gèneres diversos: poesia, novel·la, literatura de viatges i narrativa infantil. També ha escrit llibrets per a òpera i ha fet de traductor, biògraf i memorialista.

Està considerat un dels artífexs del boom de la literatura angloíndia. El seu primer llibre, "The Golden Gate", és un híbrid, una novel·la en vers. Ha publicat set volums de poesia, entre els quals destaquen "The Humble Administrator's Garden" i "All You Who Sleep Tonight". La seva primera novel·la, "Un buen partido" (Ed. Anagrama), va aconseguir un gran èxit internacional de lectors i crítica, cosa que el va situar com un dels autors més importants de l'últim terç del segle XX. Els seus darrers llibres són la novel·la "Una música constant" (Ed. Anagrama /Empúries) i el seu llibre de memòries "Dues vides" (Ed. Anagrama /Empúries).

"... Turfan: El juliol en el desert. Les mosques s'han ficat a l'autobús i el seu zumzeig fa més insuportable la sensació de xafogor. Travessem primer la ciutat..." Així comenca el llibre de Vikram Seth "Des del llac del cel" (Ed, Proa, 1999).

Després de passar dos anys a la Xina, l’estiu de 1981, Vikram Seth va fer el camí de retorn a Nova Delhi a través del Tibet i el Nepal. El seu pla era travessar la regió del Xinjiang, visitar el llegendari llac del Cel, entrar al Tibet i arribar fins a la ciutat de Lhasa; després continuaria el viatge fins a Katmandú. El problema era que viatjava fent autostop i que no estava segur de poder evitar els severs controls fronterers. El relat d’aquest itinerari apassionant, ple de sorpreses i anècdotes i escrit amb un agut sentit del detall, va rebre l’any 1983 el prestigiós premi Thomas Cook de literatura de viatges.

L'escriptura de Vikram Seth és especial, a més de fer interessant la seva lectura, o ser plena d'un ritme poètic, el que la caracteritza és, sobretot, la gran informació que conté. La seva prosa, sigui ficció o no, amaga al darrere una ingent informació històrica, geogràfica, sociològica, política i social. Això fa la seva narrativa educativa, gairebé didàctica, sense proposar-s'ho. Llegir "Des del llac del cel" és absolutament recomenable.