Robaiyyat d'Omar Jayyam

"Un instant separa devoció de blasfèmia,
un instant divideix allò cert d'allò incert,
gaudeix d'aquest instant i tingues-lo en molta estima,
que tota la vida suma el mateix que aquest instant."

Omar Jayyam va néixer a Nishapur (Pèrsia), cap a l'any 1040 de l'era cristiana, i va viure prop de vuitanta anys. Llibertí, sibarita, àcid, místic i profeta, va estudiar Matemàtiques i Astronomia, va reformar el calendari musulmà, va conrear el Dret i les Ciències Naturals, però tot li va resultar insuficient a l'hora de resoldre el misteri de l'Univers, les passions humanes i l'existència mateixa.

Va destacar en l'àmbit de les lletres per les seves famoses "Robaiyyat", que constitueixen una lloança a la celebració, una enorme pregària fragmentada en estrofes que remeten a la celebració del vi i del plaer. Gaudir de l'instant enfront de la finitud de la vida.

Omar Jayyam fou un dels exponents més destacats de la literatura persa medieval. La literatura persa abasta un període cultural de dos mil cinc-cents anys. Els seus orígens provenen de les llunyanes regions més enllà de les fronteres de l'actual Iran, perquè el llenguatge persa va florir i sobreviu en vastes franges de l'Àsia central.

Així, tota Àsia Central, l'Iran i l'Afganistan, i especialmente el Tadjikistan actual, acullen com a membres destacats de les seves lletres escriptors i poetes, com Rumi, Ferdowsi (autor del famós Shāhnāma), Rudaki, Unsuri i el mateix Omar Jayyam.

Rutas perdidas, oasis de seda

Aquest és un llibre pel qual tinc una gran estima...

Fa unes setmanes, es va publicar “Rutas perdidas, oasis de seda. El gran bazar de Asia a lomos de Silkroadologist” (Ed. Flor del Viento, 2007) d’en Fernando M. Romero Pecourt, un relat del seu viatge en solitari de 25.000 quilòmetres a cavall de la seva bicicleta per la Ruta de la Seda, des d’Istanbul i fins a Pequín per continuar per l’Índia, altres zones de la Xina, Vietnam o Pakistan.

Vaig tenir la sort de compartir quatre moments del seu viatge i llavors va néixer una bona amistat que encara conservem.És un relat emotiu, tendre, sincer, viu, honest, barreja de coneixements i de bellesa, que amb les seves paraules, plenes de sentiments i escrites des del respecte, ens porta a compartir l’amabilitat de la gent que ha conegut en els dotze països recorreguts.

Una petita obra mestra dels relats viatgers d’aquest principi de segle. Imprescindible...

Zeru Urdina

Al maig de 2003 el grup Moare Danza va partir d'Euskal Herria cap a Mongòlia a través de la Ruta de la Seda, amb l'objectiu d'aconseguir un intercanvi cultural amb les gents que des de Turquia s'anessin trobant. Per això van utilitzar el llenguatge que millor coneixien, el teatre i la dansa, creant l'espectacle Zeru Urdina ("Cel blau"), que seria la seva eina d'intercanvi. Van carregar el seu equipatge a "l'Aurelio", un 4x4 que la Diputació Foral d'Àlaba els havia cedit, i que al seu torn, ells donarían a la Federació de Dones de Mongòlia, i van viatjar durant quatre mesos per terres asiàtiques.

Serà la tarda dels solstici del 2003 que Garbiñe, Idoia, Juan i Mako estrenen Zeru Urdina a Bukhara, el cor de la Ruta de la Seda. A partir d'aquest instant, van oferir Zeru Urdina en desenes de places i carrers de pobles, a presons, a deserts i a estepes. Van trobar gent amable que sense demanar gens a canvi els van oferir la seva amistat, un te calent, una mica de menjar, i els va obrir les portes de les seves cases. Van rebre bells regals com els seus somriures, la lluentor de les seves mirades, flors, aplaudiments, petons a la mà, abraçades sinceres… El viatge fou un veritable intercanvi d'emocions i expressions.

I el fruit de tot això és aquest llibre: "Zeru Urdina /Euskal Herritik Mongoliara Zetaren bidean zehar. De Euskal Herria a Mongolia a través de la ruta de la seda" (Ed. Moare Danza, 2006), una bona eina per compartir aquesta experiència, i que a més va acompanyat d'un dvd que inclou un ventall d'imatges plenes de bellesa i d'art.

El corazon perdido de Asia

"El corazon perdido de Asia" (Ed. Peninsula, 1998) és el relat del viatge de Colin Thubron pel cor d'Àsia Central a la primavera i l'estiu de l'any 1992, poc més d'un any després de la independència d'aquestes repúbliques respecte al poder centralitzat de Moscou i de la caiguda de la Unió Soviètica, recorrent uns 100.000 km per les noves repúbliques de l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Kazakhstan, el Turkmenistan i el Kirguizistan.

Thubron, un meravellòs narrador, descriu tot aquest horitzó en un estil càlid i personal, fins i tot poètic en ocasions, que il·lumina les seves reflexions amb proximitat i respecte a la realitat que ens va descobrint. Pel seu relat desfilen els habitants d'aquestes desconegudes terres amb senzillesa i complicitat.

Oasis Prohibidos

Al gener de 1.935, la fotògrafa i periodista suïssa Ella Maillart va sortir de Beijing en direcció el centre d'Àsia, acompanyat del corresponsal del "Times" Peter Fleming. El seu objectiu era travessar la Xina, d'est a oest, fins arribar als oasi prohibits de Sianking, i passar d'allí al Caixmir, en l'altre vessant del món, per les serralades del Pamir i del Karakorum.Un viatge arriscat per l'orografia i per la situació política de la zona, assolada per una guerra civil i la presència de lladres.

"Oasis prohibidos" (Ed. Peninsula, 1999) és sens dubte un dels relats escrits més fascinants i ens fa gaudir d'instants de gran bellesa:

"Quan cau la nit, la muntanya es guarneix amb mil llums. Els indígenes, després d'haver ascendit tres o quatre hores per sobre del llogaret, han encès en totes les arestes rocoses, centenars de fanals d'oli. L'efecte és fascinant, sota el cel, on brillen els astres amb gèlid fulgor, totes aquestes llums vermelloses tenen una mica d'infernal, enfilades en les negres parets del nostre circ tancat, al lluny, pel pàl·lid i irreal Rakaposhi."

La Ruta de la Seda

"La ruta de la Seda" (Ed. Ediciones Salamandra, 2004) de Colin Falconer , és un relat situat a mitjans del s. XIII i que ens porta per la ruta que uneix Jerusalem amb Mongòlia de la mà d'un frare dominic, Guillermo, i un cavaller templari, Josseran, missatgers d'un escrit del Papa de Roma per el Gran Khan. Un escrit que te per objectiu establir una aliança entre els regnes croats d'Europa i el regne mongol d'Àsia per enfrontar-se als sarraïns, els seus enemics comuns.

En el camí hauran d'enfrontar-se a tota mena de perills i aventures mentre descobrixen un món la riquesa del qual, tant material com espiritual, els fascina i desconcerta alhora. Així, el descobriment de les cultures llunyanes d'Àsia i el contacte amb una bella princesa tártara, Jutelún, commouran al templari fins al punt de qüestionar-se la supremacia de les seves pròpies creences.

Amb la finalitat de documentar-se sobre el tema d'aquesta novel·la, l'autor —conegut de milers de lectors per l'èxit de Harem— va recórrer personalment la Ruta de la Seda fins a arribar a la Xina. Combinant el relat d'aventures amb una apassionant història d'amor i suspens, aquest llibre ens acosta de forma amena i instructiva a la rica diversitat de religions i cultures orientals. En resum, un descobriment de l'existència d'altres cultures i una reflexió sobre les pròpies creences i la tolerància. Interessant, força ben documentat i entretingut...

Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda, que va unir la Roma imperial amb la llunyana Xina, va ser durant segles la major via de comunicació del planeta. A través d'ella viatjaven precioses càrregues de seda, or i ivori, així com noves idees revolucionàries. Les ciutats-oasi florien entorn de pròspers centres budistes d'art i cultura. Amb el temps va començar la decadència. Cada cop menys caravanes de camells travessaven aquestes terres, els mercaders es van anar i finalment les ciutats es van esvair entre els deserts de sorra. Però les llegendes sobre ciutats perdudes plenes de tresors i guardades per dimonis no van deixar de créixer. Durant els primers anys del segle passat, exploradors estrangers van començar a interessar-se per aquestes llegendes, i van iniciar una ambiciosa carrera a la recerca dels valuosos tresors artístics de la Ruta de la Seda. Grans frescos, escultures i preuats manuscrits van ser extrets literalment a tones, i encara avui es troben diseminats per museus del món occidental.

"Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda" (Ed. Laertes, 1997) de Peter Hopkirk, és la narració d'aquestes campanyes arqueològiques i de l'expoli estranger als tresors de la Xina per aquella generació d'aventurers, espies, lladres o arqueòlegs de principis del segle XX.

Un llibre sempre recomanable que, a més, és una descripció detallada i interessant d'una part de la història de la Ruta de la Seda, ja que ens acosta no només a les investigacions arqueològiques d'Àsia Central, sino també, a l'art de Gandhara, al Sutra del Diamant, a l'expansió del budisme, als costums del poble uigur, a la comunitat maniquea o a la lluita política i econòmica ("Great Game") entre els imperis anglès i rus.

Noticias de Tartaria

"...Més enllà les aigües es dividien en dues corrents, vam entrar en una llarga vall flanquejada de pujols rocosos enterament despullats, en el seu extrem dominava un pic nevat; en el centre, un curs d'aigua dessecat havia cavat un llit capritxós. Aviat vam trobar una petita font. Anàvem des de feia nou hores i estàvem molt amatents a acampar, però els turkmans - probablement perquè no havia allí gairebé gens que menjar per als camells - van insistir en seguir. Afirmaven que més lluny, en la vall, hi hauria aigua en abundància. S'equivocaven. El llit s'ampliava però seguia sent eixut. Un miratge a la llunyania ens va equivocar. Finalment es van percebre rastres d'un campament on s'havien cavat forats per treure aigua, però eren secs també. La nostra marxa es continuava sense respir. Les hores van passar lentament..."

En els anys 30 Peter Fleming era el corresponsal del "Times" a Beijing. A l'any 1936, amb la seva companya Ella Maillart inicien un llarg viatge de vuit mesos i de gairebé sis mil quilòmetres per terra, des de Beijing fins al Caixmir, travessant Xinjiang, o la Tartaria com era anomenada en aquella època pels europeus; una regió en flames durant aquells anys.

Mogut pel plaer de viatjar i per un anhel de coneixement d'un món prohibit als viatgers occidentals, Fleming ens oferix un relat polit i suggestiu , prestant molta més atenció als detalls, atent més a les persones que als paisatges, i interessat per la situació política. En resum, "Noticias de Tartaria" (Ed. Peninsula, 1999) és una lectura molt recomenable.

La vida en la Ruta de la Seda

Si volem endinsar-nos en aspectes més profunds de la vida dels habitants de la Ruta de la Seda aquesta obra de l'editorial Paidos (2000) és força complerta.

Susan Withfield, directora de l'International Dunhuang Project de la Biblioteca Britànica, ens ofereix una visió global de la vida en la Ruta de la Seda a partir de la recreació de les vivències de deu personatges que van viatjar per aquesta ruta: un mercader, un soldat, un genet, una princesa, un monjo, un cortesana, una monja, una vídua, un oficial i un artista. Cadascun d'ells va viure en èpoques distintes al llarg de 250 anys, entre els segles VIII i X dC.

Una mirada a la història i a l'intercanvi de mercaderies, llengües, cultures i religions.

Viaje al silencio. Por los caminos de Asia Central

Aquest és un llibre del periodista Francisco López-Seivane publicat a Alianza Editorial el 2004. L'autor visità el Turkmenistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i el Kazakhstan, i amb les seves paraules ens presenta el seu diari de viatge per aquestes contrades, acostant-nos a les històries del passat i a les expectatives del futur dels països nascuts de la desfeta de l'imperi soviètic.

És interessant conèixer la seva visió sobre la realitat sociopolítica, les situacions heretades de la burocràcia estatal, els problemes de les diferents ètnies repartides en un nou mapa sense gaire respecte al passat llunyà, la resituació dels liders espirituals i polítics als nous esdeveniments o l'emergència d'una nova Ruta de la Seda en clau turística.

Malgrat el seu interés, personalment, penso que aquest llibre peca de cert "eurocentrisme" com es fa present en les continues queixes per les instal.lacions turístiques o les dificultats idiomàtiques. Tanmateix, és una visió personal d'unes terres fascinants plenes de cultura i bellesa.

China para hipocondríacos

José Ovejero va emprendre a principis dels anys noranta un itinerari personal per la Xina, començant per la Universitat de Nanjing, on va estudiar xinès, per a continuació fer una ruta pel sud-oest del país a la recerca de nous descobriments i d'indrets no gaire turístics.

"China para hipocondríacos" (Edicions B, 1998) és un entretingut relat tal com podem gaudir llegint algun extracte de l'obra.