27/12/07

Zeru Urdina


Al maig de 2003 el grup Moare Danza va partir d'Euskal Herria cap a Mongòlia a través de la Ruta de la Seda, amb l'objectiu d'aconseguir un intercanvi cultural amb les gents que des de Turquia s'anessin trobant. Per això van utilitzar el llenguatge que millor coneixien, el teatre i la dansa, creant l'espectacle Zeru Urdina ("Cel blau"), que seria la seva eina d'intercanvi. Van carregar el seu equipatge a "l'Aurelio", un 4x4 que la Diputació Foral d'Àlaba els havia cedit, i que al seu torn, ells donarían a la Federació de Dones de Mongòlia, i van viatjar durant quatre mesos per terres asiàtiques.

Serà la tarda dels solstici del 2003 que Garbiñe, Idoia, Juan i Mako estrenen Zeru Urdina a Bukhara, el cor de la Ruta de la Seda. A partir d'aquest instant, van oferir Zeru Urdina en desenes de places i carrers de pobles, a presons, a deserts i a estepes. Van trobar gent amable que sense demanar gens a canvi els van oferir la seva amistat, un te calent, una mica de menjar, i els va obrir les portes de les seves cases. Van rebre bells regals com els seus somriures, la lluentor de les seves mirades, flors, aplaudiments, petons a la mà, abraçades sinceres… El viatge fou un veritable intercanvi d'emocions i expressions.

I el fruit de tot això és aquest llibre: "Zeru Urdina /Euskal Herritik Mongoliara Zetaren bidean zehar. De Euskal Herria a Mongolia a través de la ruta de la seda" (Ed. Moare Danza, 2006), una bona eina per compartir aquesta experiència, i que a més va acompanyat d'un dvd que inclou un ventall d'imatges plenes de bellesa i d'art.

5 comentaris:

elenasenao@gmail.com ha dit...

Et falta un llibre molt important!!! Sueños perdidos en la ruta de la seda ( Marc Morte, ed.flor del viento);)

Eduard ha dit...

I encara em faltem molts d'altres... però he llegit "Sueños perdidos en la ruta de la seda" i és un llibre molt i molt interessant (absolutament recomanable, tal com vaig indicar en el bloc http://amudaria.blogspot.com) que vaig llegir poc abans de fer la meva ruta l'any 2004.

I encara recordo una de les seves fotografies sobre l'enigmàtica mirada d'un home uigur...

Quan en tingui temps en faré l'entrada... una forta abraçada !!!

elenasenao@gmail.com ha dit...

M'alegro de que t'agradés ...narra el viatje que vaig fer amb el meu company Marc, L'autor del llibre ;)

Una abraçada viatger!!

Eduard ha dit...

I llavors la fotografia és teva...? si és així felicitats !!!

elenasenao@gmail.com ha dit...

Si, ho es :)))

Moltes gràcies!