Robaiyyat d'Omar Jayyam

"Un instant separa devoció de blasfèmia,
un instant divideix allò cert d'allò incert,
gaudeix d'aquest instant i tingues-lo en molta estima,
que tota la vida suma el mateix que aquest instant."

Omar Jayyam va néixer a Nishapur (Pèrsia), cap a l'any 1040 de l'era cristiana, i va viure prop de vuitanta anys. Llibertí, sibarita, àcid, místic i profeta, va estudiar Matemàtiques i Astronomia, va reformar el calendari musulmà, va conrear el Dret i les Ciències Naturals, però tot li va resultar insuficient a l'hora de resoldre el misteri de l'Univers, les passions humanes i l'existència mateixa.

Va destacar en l'àmbit de les lletres per les seves famoses "Robaiyyat", que constitueixen una lloança a la celebració, una enorme pregària fragmentada en estrofes que remeten a la celebració del vi i del plaer. Gaudir de l'instant enfront de la finitud de la vida.

Omar Jayyam fou un dels exponents més destacats de la literatura persa medieval. La literatura persa abasta un període cultural de dos mil cinc-cents anys. Els seus orígens provenen de les llunyanes regions més enllà de les fronteres de l'actual Iran, perquè el llenguatge persa va florir i sobreviu en vastes franges de l'Àsia central.

Així, tota Àsia Central, l'Iran i l'Afganistan, i especialmente el Tadjikistan actual, acullen com a membres destacats de les seves lletres escriptors i poetes, com Rumi, Ferdowsi (autor del famós Shāhnāma), Rudaki, Unsuri i el mateix Omar Jayyam.

El corazon perdido de Asia

"El corazon perdido de Asia" (Ed. Peninsula, 1998) és el relat del viatge de Colin Thubron pel cor d'Àsia Central a la primavera i l'estiu de l'any 1992, poc més d'un any després de la independència d'aquestes repúbliques respecte al poder centralitzat de Moscou i de la caiguda de la Unió Soviètica, recorrent uns 100.000 km per les noves repúbliques de l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Kazakhstan, el Turkmenistan i el Kirguizistan.

Thubron, un meravellòs narrador, descriu tot aquest horitzó en un estil càlid i personal, fins i tot poètic en ocasions, que il·lumina les seves reflexions amb proximitat i respecte a la realitat que ens va descobrint. Pel seu relat desfilen els habitants d'aquestes desconegudes terres amb senzillesa i complicitat.

Voyage au Pamir

Aquesta obra de l'Ed. Flammarion (1998), impregnada de la millor literatura viatgera, és el relat de la segona estada de l'escriptor Jacques Gourguechon en les muntanyes del Pamir, convidat per una fundació dedicada a la promoció de la música tadjik.

El seu viatge ens transporta, amb una anàlisi crítica del present, per una banda, a descobrir els sentiments, les emocions i els costums dels pobles que habiten el nou Tadjikistan, que, en el moment del seu relat, tot just acabava de finalitzar la seva darrera guerra cívil, i per l'altra, a descobrir la vida d'una regió, l'Àsia Central, pràcticament desconeguda, trastornada per l'esfondrament de l'URSS.

China para hipocondríacos

José Ovejero va emprendre a principis dels anys noranta un itinerari personal per la Xina, començant per la Universitat de Nanjing, on va estudiar xinès, per a continuació fer una ruta pel sud-oest del país a la recerca de nous descobriments i d'indrets no gaire turístics.

"China para hipocondríacos" (Edicions B, 1998) és un entretingut relat tal com podem gaudir llegint algun extracte de l'obra.